miércoles, 3 de agosto de 2011

El sol i la Lluna... (Escrit en català)




Hi ha moments que tinc el cor i la ment a la lluna...
i altres al sol.
El sol em fa raonar, ser objectiva, veure-ho tot més clar...
tan clar com un dia assolellat de principis d'abril.
La lluna, misteriosa, tot el contrari...
em fa somiar, desitjar, anhelar el que crec prohibit...
sense saber realment, que és un Regal que em dóna la vida.
Hi ha moments que el sol pot més que la lluna i em fa tocar de peus a terra ...
i altres, la lluna pot més que el sol ...
màgia i sentiments sobre la raó i el que és tangible...
llavors és un somiar
constant,
aclaparador,
intens ...
nostàlgic la majoria de vegades,
però infinitament meravellós i únic...






2 comentarios:

  1. Molt bonic.
    Estic de sorteig, http://quienseloqueda.blogspot.com

    ResponderEliminar